DIMONIS
Què és ''Dimonis''?
Dimonis és una obra de Cabosanroque (Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro), exposada des del 2 de juny fins a l'11 de setembre de l'any 2022 al museu de Granollers, aquesta exposició ens explica una història treta dels apunts de diversos exorcismes en els cuals va estar present el poeta Jacint Verdaguer.
La instal·lació és escala 1:1 del pis original del 4rt-2a del número 7 del carrer Mirallers, on van fer diversos exorcismes.
Dins de la instal·lació hi havia diferents obres, però la que més em va destacar a mi va ser l'obra de Paràsits electromagnètics en directe, El niño del Elche, el qual era una sèrie de televisions totes ajuntades formant un rostre d'un senyor de mitjana edat, el qual durant el desenvolupament de l'obra es podia observar com feia sorolls, crits, gestos estranys i narrava les notes del poeta romànic més important de la literatura catalana, Jacint Verdaguer, quan va començar a participar en sessions d'exorcismes a les acaballes del segle XIX.
Darrere de les televisions
<<Llits, cadenes, Lligams>>
<<Font, paraigua i parallamps.>>
Simbologia de l'aigua
''Cabosanroque utilitza els apunts de Jacint Verdaguer per fer reflexionar al voltant de la possessió i les seves implicacions socials, estètiques, biològiques i fins i tot teatrals.''
Dimonis fa que l'espectador formi part de l'obra, fa que siguem un ésser posseït sense saber-ho.
Nosaltres passem de la llibertat de moviments dins d'una reproducció de la planta del pis on Verdaguer assistia als exorcismes, a ser posseïts per cabosanroque.
Tota l'obra fa servir la il·luminació per fer-nos saber quan estem en perill de ser posseïts, ja que a la meitat les llums es tornen vermelles i és quan l'obra de Paràsits electromagnètics en directe, El niño de Elche comença a dir-nos les notes de Jacint Verdaguer, ''Tota Europa i tot lo món és una pollera, satanàs és al mig i els ensenya a caminar''
La meva opinió personal
Des del meu punt de vista de l'obra, penso que era massa duradora en certs moments i es podria resumir molt més en menys temps.
A més, la música que s'escoltava era massa constant i vaig acabar amb mal de cap, encara que sento que aquest era l'objectiu, ja que era una al·legoria a què estàvem sent posseïts.
Deixant a part els aspectes negatius, penso que la qualitat de producció de l'obra és increïble, pel fet que tota la sala està connectada, la música controla la llum, el so també afecta els moviments robòtics de les cadenes, entre altres aspectes.
